Història

Els fragments de ceràmica trobats en coves com la de l'Olló, la del Teatre i la del Mort constaten que la primera població estable de Cabrera correspon a l'època de la dominació romana de les Balears. Ara bé, per la seva situació geogràfica, Cabrera va ser un lloc d'escala obligada per a nombrosos vaixells de l'època púnica que es dirigien des d'Eivissa cap a Mallorca. Posteriorment, l'arxipèlag continuà estant en la ruta que unia el sud de la península Ibèrica amb el nord d'Àfrica, com ho palesen els derelictes que es troben en aigües de Cabrera.

És entre els segles IV i VII dC quan es pot parlar d'una assentament humà estable. Al pla de ses Figueres s'hi han trobat la necròpolis d'un monestir de monjos, un taller de fabricació de porpra i una factoria de salaons de peix.

Probablement, durant els tres segles de presència islàmica a les Balears l'illa estigué deshabitada. A causa dels continus atacs piràtics i corsaris i per l'alt valor estratègic de l'arxipèlag, al final del segle XIV s'hi va bastir el castell, que es reformà durant el XVI.

A començament del XIX, Cabrera era encara un indret despoblat i es convertí en un camp de presoners per a l'exèrcit napoleònic derrotat en la batalla de Bailén. Es calcula que hi arribaren a passar més de 9.000 homes, dels quals tan sols devers 3.500 aconseguiren sobreviure. Per a ells, la manca de queviures i les ferides de guerra, a més de les malalties que patiren, feren d'aquest indret un dels llocs més inhòspits per viure-hi.

El 1891, la propietat de Cabrera passà a la família Feliu, que volgué convertir l'illa en la colònia agrícola Vil·la Cristina. S'hi plantaren vinyes i s'hi bastiren el celler i les cases de la família, a més d'una capella. Aquest intent fracassà i l'Estat espanyol expropià l'arxipèlag el 1916. Sota la nova propietat del Ministeri de la Guerra hi continuaren els arrendaments a pagesos que mantenien els tradicionals usos agrícoles, ramaders i d'explotació de bosc.

En els anys setanta, les amenaces d'una reprivatització de l'arxipèlag i la seva possible urbanització suscitaren un fort moviment de protesta. Gràcies a la tasca d'entitats com el GOB i Greenpeace, la pressió popular i la iniciativa legislativa del Parlament de les Illes Balears aconseguiren que l'arxipèlag de Cabrera fos declarat (1991) Parc nacional Marítim i Terrestre per les Corts espanyoles. Després d'un llarg procés, s'ha aconseguit transferir-ne les competències des del Govern espanyol al Govern de les Illes Balears.