Visita arqueològica
Itinerari autoguiat.
Duració aproximada: 1 hora
Dificultat: 
L'àrea arqueològica rep el nom de pla de ses Figueres. Per arribar-hi hem de seguir la pista que surt des del port i que voreja tota la badia. És un trajecte de tan sols 15 minuts.
En arribar a sa Platgeta, devora la cisterna, hi ha el primer plafó explicatiu de l’itinerari. Inclou unes descripcions generals de la zona i un mapa de situació dels punts que es poden visitar.
La factoria de salaons de peix
Són uns dipòsits excavats a la roca o construïts amb pedres i argamassa. Inicialment, es degueren usar per a l’elaboració del garum, una salsa de peix feta de vísceres i sal. Posteriorment, els presoners francesos les empraren com a habitatges, hi obriren unes petites portes i hi feren llars de foc.
El campament dels francesos
El maig de 1890, arribaren a Cabrera prop de 4.500 presoners de l'exèrcit napoleònic i està documentat que, el febrer de 1812, n'hi havien estat enviats devers 9.000. A causa de les malalties, les ferides de guerra, l'escassa atenció sanitària i la manca de queviures, s'hi produí una elevada mortaldat: només 3.600 homes sobrevisqueren al captiveri. En aquest jaciment arqueològic es poden veure petites habitacions de planta quadrada o rectangular que tenen un banc i una llar de foc.
La necròpolis bizantina i el taller de producció de porpra
A Cabrera, hi ha documentada la presència d'una comunitat monacal a partir d'una carta escrita l’any 603 pel papa Gregori el Gran al defensor Iohannes, en la qual l’instava a reprimir la conducta irregular dels monjos de Cabrera. S'ha localitzat part del que devia ser la necròpolis del monestir. Tres de les cinc tombes han estat excavades totalment i s’han tret a la llum tres esquelets corresponents a individus de sexe masculí d’edats compreses entre els 35 i els 45 anys. També s’hi han localitzat restes de vaixelles.
Devora hi ha una fossa de dimensions reduïdes, fora de la qual es trobà una gran concentració de fragments de corn de tap i de corn de tenassa, dues espècies usades per a la producció de porpra. Tot fa pensar que els monjos tenien un petit taller en el qual obtenien la porpra i elaboraven, també, objectes de decoració amb les closques.
