El far de l'Enciola

Itinerari autoguiat. Per poder fer aquesta excursió heu de dirigir-vos als guies del parc, a l’oficina del port, perquè us donin l’autorització.
Duració aproximada: 2,5 hores
Dificultat:
Distància del recorregut: 11 km (anada i tornada al port)

Sortint del port i pel camí que recorre el perímetre de la badia arribarem a sa Platgeta, que deixarem enrere per dirigir-nos cap a s’Espalmador, una caleta de còdols. Continuam la marxa i començam la pujada del coll, una zona principalment arbustiva en la qual predominen la mata, el romaní, l’ullastre i l’aladern de fulla estreta. A dalt del coll trobarem un petit grup de pins.

Tot caminant, arribarem al varador de l'Enciola, un recer on encara es pot veure un antic escar que es féu aprofitant una balma. Més endavant, hi ha l’antic moll on es descarregava el petroli per al far.

Poc abans, haurem passat per un istme que uneix la península de l’Enciola amb la resta de l’illa. Aquesta zona és poblada de coixinets de monja, romaní i ullastre, plantes modelades per les dures condicions atmosfèriques i ben adaptades a les condicions extremes de la costa.

Cap a llevant veurem els cinc illots que formen els Estells, on cria el falcó marí. També creix en un dels Estells i a l’illa de ses Bledes l’alfals marí. En aquesta zona es va descobrir la rogeta (Rubia angustifolia ssp. caespitosa), endemisme exclusiu de Cabrera.

En aquest paisatge hi ha el dolç de l’Enciola, d’aigua dolça i on s’abeurava el bestiar, i el cocó de sa Sal, d’on es recol·lectava la sal que s'hi dipositava.

Un poc més enllà, albirarem les antigues cases dels constructors del far.

Damunt la punta de l’Enciola s’hi alça el far, construït el 1864 per Emili Pou. Actualment, el pla focal presenta una llum blanca visible a 32 milles de distància. L’edifici té un ampli habitatge que havia de ser apte per a un mínim de tres famílies que estarien incomunicades durant llargues temporades. El 1958, l’automatització dels fars va permetre que els faroners es traslladassin a Mallorca.