Na Picamosques

Mapa de l'excursió: Na picamosques
© Vicenç Sastre

Itinerari autoguiat. Per fer aquest recorregut, heu de dirigir-vos a l’oficina d’informació del port de Cabrera per sol·licitar el servei de guies i per informar-vos dels horaris, ja que poden variar segons l’època de l’any i la disponibilitat de guies.
Duració aproximada: 3 hores
Dificultat: ***o
Distància del recorregut: 11 km

Començarem l’itinerari a l’oficina d’informació del parc. Després d’haver superat la primera pujada, a l’esquerra veurem una creu alçada en record de l’amo en Damià Sunyer i dels seus fills Joan i Gaspar.

Seguint el camí, trobarem el parc fotovoltaic i la benzineria, a l’esquerra, i el caló de ses Agulles, a la dreta. Passarem per davant la capella dedicada a santa Peronella i construïda el 1915. Poc després, arribarem als antics barracons militars, que acullen oficines del parc i residències dels treballadors del parc, grups científics i personal militar.

Continuant l’excursió en direcció a sa Platgeta, passarem per les cases de Cas Pagès —ocupades per les famílies arrendatàries de les terres i pels missatges, que s’encarregaven dels sementers de conreu de secà i del bestiar— i es Mollet de sa Madona, anteriors a 1860.

La creu del Sunyer. © Arxiu Grup Serra.
La creu del Sunyer. © Arxiu Grup Serra.

A l’àrea de sa Platgeta hi ha les restes del campament dels soldats francesos empresonats a l’illa, la necròpolis dels monjos bizantins i les piques de salaons. Continuarem fins a la caleta de s'Espalmador.

Quan hem deixat el camí del far de l’Enciola, iniciarem la pujada cap a na Picamosques. Poc després, trobarem dos forns de calç, un dels quals dóna nom al caló des Forn.

El cap de Llebeig, vist des de na Picamosques. © Abraham Calero.
El cap de Llebeig, vist des de na Picamosques.
© Abraham Calero.

Progressivament, i continuant l’ascensió, el paisatge va canviant. Així, passam per una garriga arbustiva amb predomini de mates, ullastres i savines a una vegetació molt més dispersa i oberta adaptada a unes condicions climàtiques molt adverses (vent, insolació, pluges escasses i substrat molt pobre), on predominen el romaní i l’estepa joana.

Al darrer tram, el camí queda molt perdut en una àrea rocosa coneguda popularment com la “Dent de ca”. Al cim, coronat pel vèrtex geodèsic que marca els 172 m —el punt més alt de l'illa—, podrem gaudir d’unes vistes magnífiques. El retorn cap al port el farem pel mateix camí.